Com declara un matrimoni el lloguer d'un pis? Béns de guanys, privatius i separació de béns

Quan hi ha matrimoni pel mig, el percentatge que has de declarar no surt del contracte de lloguer: surt de dues preguntes diferents, i cal respondre-les totes dues. De qui és el pis? (de guanys, privatiu d'un dels dos, o de tots dos per quotes) i com declarareu? (individual o conjunta).

Abans de res: el teu pis és de guanys o privatiu?

No ho diu l'escriptura, ho diu el Codi Civil. És privatiu (article 1346) si ja era teu abans de casar-te, si el vas heretar o te'l van donar, o si el vas comprar amb diners privatius. És de guanys (article 1347) si el vau comprar durant el matrimoni amb diners comuns — encara que l'escriptura estigui només a un nom. Que hi aparegui un sol titular al Registre no el converteix en privatiu.

La matriu: com declareu × quin tipus de pis és

Per què en conjunta el percentatge puja. Perquè només hi ha una declaració, la de la unitat familiar, i hi entra tot allò de què sigueu titulars tots dos: l'altre cònjuge no presenta cap declaració a part on posar la seva part. Si el pis és només vostre —de guanys, privatiu d'un, o de tots dos per quotes—, això és el 100 %. Si a més hi ha un tercer —un germà, el teu pare—, hi entra només el que tingueu vosaltres. I entre un pis de guanys i un de privatiu el que canvia no és el percentatge, és el titular que es consigna a la casella 0062. Si el pis és de tots dos per meitats, «Comú». Si és privatiu d'un, el seu amo: «Primer declarant» o «Cònjuge».

La meitat és la regla del pis de guanys tret que es justifiqui una altra quota (article 7 de la Ley 19/1991, al qual remet la Ley del IRPF): en un pis comprat en part amb diners privatius d'un (article 1354 del Codi Civil) la quota no és 50/50, i qui acrediti una altra proporció declara aquella.

En una declaració conjunta el percentatge només baixa del 100 % quan hi ha un titular fora de la unitat familiar: un germà copropietari, un pare, o algú amb l'usdefruit del pis. Entre vosaltres dos no es reparteix res, perquè la unitat familiar presenta una sola declaració i l'habitatge hi entra sencer.

El parany del pis privatiu: el civil i el fiscal no coincideixen

És la confusió més freqüent, i és contraintuïtiva. Civilment, els fruits d'un bé privatiu —el lloguer que produeix— són de guanys (article 1347.2 del Codi Civil). L'IRPF no segueix aquesta regla: atribueix el rendiment a qui sigui titular de l'immoble (article 11.3 de la Ley del IRPF). Així que si el pis és privatiu d'un dels dos, el lloguer va íntegre a la declaració del seu titular, encara que estigueu casats en règim de guanys. Qui aplica la regla civil i parteix el lloguer per la meitat declara la meitat del que deu.

Ho ha confirmat la consulta vinculant V0472-25 de la Dirección General de Tributos, de 25 de març de 2025: un matrimoni en règim de guanys lloga un immoble heretat per un d'ells —i per tant privatiu—, i la contestació, després de reproduir els articles 1346 i 1347 del Codi Civil, conclou que els rendiments s'imputen «d'acord amb la titularitat jurídica del mateix, és a dir, íntegrament al consultant».

Els béns de guanys no són el règim de tot Espanya

La societat de guanys és el règim supletori del dret civil comú (article 1316 del Codi Civil): el que s'aplica a falta de capítols matrimonials, o quan n'hi ha però són ineficaços. Però no tothom es regeix pel dret comú, i això no ho decideix on viviu ni on és el pis: ho decideix el veïnatge civil de cadascú (article 14 del Codi Civil), que s'hereta dels pares i només canvia per residir deu anys en un altre territori, o dos si ho declareu al Registre Civil. Un matrimoni madrileny que compra un pis a Barcelona continua en règim de guanys; un de veïnatge català que viu a Madrid, no.

On el règim per defecte no és el de guanys:

• Catalunya i les Balears: separació de béns. Aquí un pis comprat durant el matrimoni no es fa comú per aquest sol fet — cadascú declara la seva quota.
• Aragó (consorci conjugal), Navarra (societat de conquestes) i la terra plana de Bizkaia, Aramaio i Llodio (comunicació foral), al País Basc: són règims de comunitat amb un altre nom. Per al que aquí importa funcionen igual que els béns de guanys: el pis comú, al 50 %; el privatiu, íntegre al seu titular.

A Galícia i al País Valencià regeix el de guanys del Codi Civil. I si teniu capítols matrimonials, manen ells per damunt de qualsevol supletori (article 1315 del Codi Civil).

Si tots dos feu servir controldealquiler.com

Cada cònjuge entra amb el seu propi compte i fixa a la fitxa de l'habitatge el percentatge que li correspon: les caselles es calculen sempre sobre aquella part i res no es compta dues vegades. Si presentareu conjunta, només en declara un — qui la presenti hi posa el percentatge que suma la unitat familiar, el 100 % si el pis és només vostre, i l'altre no presenta declaració.

Què no cobreix aquesta guia

Si sobre el pis hi ha un usdefruit, la regla de partida ja l'has vista: declara el lloguer l'usufructuari i no el nu propietari. El que es queda fora d'aquí és com es combina això amb el matrimoni —usdefruit d'un i nua propietat de tots dos, usdefruits parcials, usdefruit vitalici del cònjuge vidu—, que demana mirar cada cas. També es queden fora les parelles de fet, que no formen unitat familiar com a parella als efectes de l'article 82 de la Ley del IRPF i per tant no poden presentar declaració conjunta entre elles. Si teniu fills, un dels dos sí que la pot presentar amb ells —l'altre va individual—, però sense la reducció de 2.150 €, que la llei exclou quan conviviu (article 84.2.4t, paràgraf segon, de la Ley del IRPF).

Fonts: Ley 35/2006 del IRPF (art. 11.1, la renda s'obté segons el seu origen «qualsevol que sigui, si escau, el règim econòmic del matrimoni»; art. 11.3, individualització dels rendiments del capital, que remet per als béns comuns a l'art. 7 de la Ley 19/1991 del Impuesto sobre el Patrimonio —«per meitat tret que es justifiqui una altra quota», i la mateixa regla per a càrregues i deutes—; art. 82, unitat familiar; art. 84.5, gravamen acumulat); la consulta vinculant V0472-25 de la Dirección General de Tributos, de 25 de març de 2025 (lloguer d'immoble privatiu en un matrimoni en règim de guanys: imputació íntegra al titular); i el Codi Civil (art. 14, veïnatge civil; art. 1315, capítols matrimonials; art. 1316, règim supletori; arts. 1346 i 1347, béns privatius i de guanys; art. 1347.2, els fruits dels béns privatius són de guanys; art. 1354, el pis pagat en part amb diners privatius). Aquesta guia és informativa i no substitueix l'assessorament d'un professional.