Què canvia en el teu lloguer amb el decret d’habitatge de 2026
Normativa revisada el 15 de novembre de 2026 · Assessorats pel bufet fiscal Supra Abogados
Què ha passat i des de quan
El Govern va aprovar el Reial decret llei 29/2026, publicat al BOE el 7 d’octubre de 2026. Està en vigor des del 8 d’octubre de 2026 i la Diputació Permanent del Congrés el va convalidar el 12 de novembre: ja no és provisional. Canvia la Llei d’arrendaments urbans (LAU), la Llei de l’IRPF, la de l’IVA i la d’hisendes locals.
No tot comença alhora. Les regles de la LAU regeixen des del 8 d’octubre de 2026. L’IVA de les estades curtes, des de l’1 de desembre de 2026. La nova reducció de l’IRPF, per als contractes signats a partir de l’1 de desembre de 2026 (aquell mateix dia és dubtós: t’ho expliquem més avall). I els recàrrecs de l’IBI, quan el teu ajuntament els aprovi en la seva ordenança, des de 2027 com a molt aviat.
El mateix dia es va aprovar el Reial decret llei 28/2026, que allargava els contractes i obligava a avisar amb sis mesos. El Congrés el va derogar el 12 de novembre i no es va arribar a aplicar: més avall et diem què es queda com estava.
Lloguer de llarga durada
Lloguer de llarga durada: quant pot pujar la renda
Si el teu contracte no diu res d’actualitzar la renda, no s’actualitza. Si diu que s’actualitza però no diu amb quin índex, s’utilitza l’IRAV, l’índex de l’INE per a lloguers. I en tot cas la pujada no pot passar de l’IRAV (art. 18.1 de la LAU). Això val també per als contractes signats abans del 26 de maig de 2023, encara que diguin IPC (disposició transitòria quarta de la Llei 12/2023).
A més, les actualitzacions que caiguin entre el 8 d’octubre de 2026 i el 31 de desembre de 2027 tenen un topall extra: si el contracte preveu actualitzar i no pacteu una altra cosa, com a màxim el 2 %. Encara que pacteu més, la pujada mai no pot passar de l’IRAV.
I si la teva renda ja supera el límit màxim de l’índex de referència de preus del Ministeri d’Habitatge, el decret diu que no procedeix cap pujada (disposició final sisena del Reial decret llei 29/2026). No ho limita a les zones tensionades, però fora d’elles aquest índex no fixava cap topall i no hi ha criteri oficial sobre com aplicar-lo. Per prudència, abans d’actualitzar compara la teva renda amb el valor més alt que dona l’índex per al teu habitatge.
Gran tenidor és qui té més de deu habitatges o més de 1.500 m² d’ús residencial, sense comptar garatges ni trasters. Cada habitatge compta per separat, també els d’un edifici que no està dividit en propietat horitzontal. Només baixa a cinc o més habitatges en una zona tensionada si la declaració d’aquella zona ho diu (art. 3.k de la Llei 12/2023).
Llarga durada: la pròrroga extraordinària de fins a dos anys
Els terminis de sempre continuen igual: cinc anys com a mínim (set si l’arrendador és una persona jurídica, com una societat), comptats des de la signatura del contracte, i, si ningú avisa, fins a tres anys més de pròrroga. Tu has d’avisar amb quatre mesos d’antelació i el llogater amb dos (arts. 9 i 10 de la LAU).
El que és nou: si el contracte d’habitatge habitual estava en vigor el 8 d’octubre de 2026, el llogater pot demanar una pròrroga extraordinària per anys, fins a dos anys més, amb les mateixes condicions, en tres casos: quan el seu termini de cinc (o set) anys acaba abans del 31 de desembre de 2028; quan acaba la seva pròrroga tàcita; o quan acaba la tàcita reconducció, és a dir, el període en què el contracte continua, normalment mes a mes, perquè en acabar el llogater es va quedar sense que ningú s’hi oposés (art. 1566 del Codi Civil). Per a aquests dos darrers casos no hi ha data límit.
El llogater ha d’estar al corrent de pagament i haver-hi estat els vuit mesos anteriors. Has d’acceptar-la, tret que pacteu altres condicions, signeu un contracte nou o necessitis l’habitatge per a tu, els teus pares o els teus fills (o el teu cònjuge després d’un divorci) i ho comuniquis com diu l’art. 9.3 de la LAU, encara que el contracte no ho prevegi (disposició final cinquena del Reial decret llei 29/2026).
Voler vendre l’habitatge no és entre aquestes excepcions.
Tampoc no s’aplica si renoveu o signeu un contracte nou amb una renda almenys un 5 % més baixa. En zona tensionada, en lloc seu, regeix la pròrroga de fins a tres anys de l’art. 10.3 de la LAU.
Llarga durada: la nova reducció de l’IRPF
La reducció del rendiment per llogar habitatge habitual canvia, però només per als contractes signats a partir de l’1 de desembre de 2026. Els anteriors conserven la seva: el 60 % els signats abans del 26 de maig de 2023 i, en general, el 50 % els posteriors (art. 23.2 de la Llei de l’IRPF i la seva disposició transitòria trenta-vuitena).
Per a un contracte signat el mateix 1 de desembre, la llei és ambigua i la mateixa Agència Tributària ho explica de les dues maneres: si pots, signa un altre dia.
En els contractes nous, la reducció depèn de la renda. Si renoves amb el mateix llogater després de complir els cinc anys (o l’última pròrroga) i abaixes la renda més d’un 5 %, la reducció és del 100 %. També és del 100 % amb un altre llogater si, a més d’abaixar-la més d’un 5 %, la renda queda per sota del límit màxim de l’índex de referència.
Si l’abaixes més d’un 5 % sense arribar al 100 %, la reducció és del 95 % en zona tensionada amb un llogater de 18 a 35 anys, del 90 % en zona tensionada, del 85 % si el llogater té de 18 a 35 anys i del 70 % en la resta de casos; si hi ha diversos llogaters, el percentatge per edat només val per a la part dels que tenen aquesta edat. Si la mantens o l’abaixes un 5 % o menys, el 50 %.
Si la puges, depèn només de quant: fins a un 5 %, el 40 %; més del 5 % i fins al 10 %, el 30 %; més del 10 % i fins al 15 %, el 25 %; més del 15 % i fins al 20 %, el 20 %; més del 20 %, el 15 %. Tot es compara amb l’última renda del contracte anterior, ja actualitzada.
Si lloges l’habitatge per primera vegada, el 100 % si la renda queda per sota del límit de l’índex de referència; si no, el 95 %, el 90 % o el 85 % amb la mateixa regla de zona i edat, i el 50 % en la resta de casos.
En tots aquests casos cal no ser gran tenidor en signar. I si el contracte incompleix el topall de renda de la zona tensionada (art. 17.6 de la LAU), no hi ha cap reducció.
Compte: si el teu contracte és anterior al 26 de maig de 2023, signar-ne un de nou a la mateixa renda abaixa la teva reducció del 60 % al 50 %.
I durant la pròrroga tàcita la reducció pot ser del 80 %, sigui quina sigui la data del contracte, si els seus cinc anys es compleixen després de l’1 de desembre de 2026, la renda inicial no passa del límit de l’índex de referència i no ets gran tenidor. Aquest requisit de l’índex no està clar a les zones que no són tensionades, com Madrid. Renta Web aplica la reducció amb les dades que marquis.
Hi ha dos casos més: el 70 % si lloges a una Administració o a una entitat sense ànim de lucre que destina l’habitatge al lloguer social amb una renda limitada, o si l’habitatge és en un programa públic que limita la renda; i el 60 % si vas acabar una rehabilitació de l’habitatge en els dos anys anteriors a signar el contracte (art. 23.2.c i d de la Llei de l’IRPF). En aquests dos casos no s’exigeix no ser gran tenidor. I si compleixes els requisits de diverses reduccions, s’aplica la major (art. 23.2 de la Llei de l’IRPF).
Em convé abaixar la renda?
Un exemple amb números inventats. Un pis a Madrid, que no és zona tensionada, llogat com a habitatge habitual amb un contracte signat l'1 de juny de 2023. Cobres 1.300 € al mes (15.600 € l'any) i aquest contracte té avui una reducció del 50 %. Suposem 4.000 € l'any de despeses deduïbles: et queden 11.600 € de rendiment i, després de la reducció, tributen 5.800 €, que se sumen a la teva base imposable.
Si signes un contracte nou i abaixes la renda un 5,1 % (la llei demana més d'un 5 % sobre l'última renda, ja actualitzada), cobres 1.233,70 € al mes, 14.804 € l'any. Amb les mateixes despeses et queden 10.804 € i la reducció puja al 70 %: tributen 3.241 €. Si el llogater té de 18 a 35 anys quan signeu, la reducció és del 85 % i tributen 1.621 €. I si esperes que el contracte compleixi els seus cinc anys, el juny de 2028, i llavors renoves amb el mateix llogater abaixant més d'un 5 %, la reducció és del 100 %: el declares igualment, però no tributa res.
Quant d'impost t'estalvies depèn del teu tipus marginal (el percentatge d'IRPF que pagues per cada euro de més que guanyes). Per exemple, amb un tipus del 37 %: avui pagaries uns 2.146 € d'IRPF per aquest lloguer i, després de despeses i impost, et quedarien 9.454 €. Amb el contracte nou al 70 %, pagaries 1.199 € i et quedarien 9.605 €; al 85 %, 600 € i 10.205 €; al 100 %, res, i et quedarien 10.804 €. Cobres menys renda i, tot i així, et queda més que amb el 50 % d'avui. Però amb un tipus més baix pot no compensar: en aquest exemple, el contracte nou al 70 % només et deixa més si el teu tipus marginal passa del 31 %.
També pots no tocar res. Quan el contracte compleixi els seus cinc anys, el juny de 2028, si continua per la pròrroga tàcita (ningú no avisa que no renova), la reducció pot passar al 80 % sense abaixar la renda, durant aquesta pròrroga (com a molt tres anys): tributarien 2.320 € i, amb el 37 %, pagaries uns 858 € i et quedarien 10.742 €.
Cal que no siguis gran tenidor i que la renda inicial no superi el límit de l'índex de referència; a les zones que no són tensionades, com Madrid, no és clar com s'aplica aquest requisit. Fins al juny de 2028, sense un contracte nou, continues al 50 %.
Tingues en compte que les opcions no se sumen: si signes ja el contracte nou, el 100 % per renovar amb el mateix llogater no arriba el juny de 2028, sinó quan aquest contracte nou compleixi els seus cinc anys. I, si se t'aplica el 80 %, des del juny de 2028 no tocar res et deixa més que el contracte nou al 70 % o al 85 %, i gairebé el mateix que renovar al 100 % (10.742 € davant de 10.804 €).
Abans de decidir: són números d'exemple i el resultat real depèn de les teves despeses i del teu tipus marginal.
Un contracte nou torna a comptar cinc anys de durada i, si abaixa la renda almenys un 5 %, el llogater ja no pot demanar la pròrroga extraordinària. Que un contracte nou amb el mateix llogater abans dels cinc anys doni el 70 % o el 85 % és la nostra lectura de la llei, que no ho impedeix; no hi ha criteri oficial. I ha de ser un contracte nou que substitueixi l'anterior: un annex que només canvia la renda no ho és, i el contracte continuaria amb el seu 50 %. En tots els casos cal no ser gran tenidor quan signes.
Guarda el contracte anterior i el rebut de la seva última renda ja actualitzada: és amb això que es comprova que la rebaixa supera el 5 %. Signa després de l'1 de desembre de 2026, no aquell mateix dia. I el llogater també hi guanya: amb la rebaixa paga uns 796 € menys l'any.
Llarga durada: despeses, fiança, reparacions i sortida del llogater
En els contractes signats des del 8 d’octubre de 2026, també els de temporada i els d’habitacions, l’IBI i els altres tributs de l’habitatge ja no es poden cobrar al llogater, tret que sigui ell qui està obligat a pagar-los. Les despeses d’immobiliària i de signatura del contracte, tampoc, ni en renovar.
La comunitat només la pot pagar ell si l’edifici està en propietat horitzontal i ho pacteu per escrit amb l’import anual (art. 20 de la LAU). En els contractes anteriors, l’art. 10.4 de la LAU diu que el contracte prorrogat continua amb el règim pactat, la qual cosa afavoreix que el pacte que li carregava l’IBI continuï valent; però no hi ha cap criteri oficial.
La fiança continua sent d’un mes i les garanties extra, de dos mesos com a màxim. No pots obligar el llogater a contractar una assegurança d’impagament, encara que la pots contractar tu (art. 36 de la LAU). En acabar, signeu un document amb l’estat de l’habitatge: en els contractes signats a partir del 8 d’octubre de 2026, si no el signeu, o no recull cap desperfecte, es presumeix que te la va tornar bé, tret que provis el contrari (art. 36.7).
Si el llogater et demana per escrit una reparació necessària, amb un pressupost, tens 15 dies naturals per acceptar-lo, proposar-ne un altre o fer-la. Si no contestes, o t’hi negues sense una raó que ho justifiqui, la pot fer ell i descomptar-la de les rendes futures (art. 21.5). En els contractes signats des del 8 d’octubre de 2026, se’n pot anar als sis mesos avisant amb 30 dies, sense indemnitzar-te (art. 11). I no pots pactar que renunciï a comprar l’habitatge si el vens (art. 25.8).
Obres en un habitatge llogat: IVA del 10 %
Des de l’1 de desembre de 2026, les obres de renovació i reparació d’un habitatge llogat com a habitatge habitual paguen un IVA del 10 % en lloc del 21 %. Ha de complir tres coses: que l’habitatge s’acabés o es rehabilités fa almenys dos anys, que els materials que aporti el contractista no passin del 40 % de l’import de l’obra sense IVA i que paguis amb targeta, transferència, xec nominatiu o ingrés en compte, mai en efectiu (art. 91.U.2.10è de la Llei de l’IVA).
Digues-ho al contractista abans que et facturi.
Desnonaments amb llogaters vulnerables
Si el llogater deixa de pagar i acredita que és en situació de vulnerabilitat econòmica, el jutjat avisa l’Administració d’habitatge de la teva comunitat autònoma. Té dos mesos per oferir-li un altre habitatge adequat o pagar-te tot el que es deu fins aleshores, més les costes; mentrestant, el judici i el llançament s’aturen. Si et paga, el judici acaba i el contracte continua.
Si en dos mesos no fa cap de les dues coses, l’Administració passa a ser la deutora de la renda en lloc del llogater, no hi ha llançament i el contracte continua fins al seu final mentre duri la vulnerabilitat (art. 22.6 de la Llei d’enjudiciament civil, afegit per l’art. 5 del Reial decret llei 29/2026). Aquesta regla no té data de fi.
Aquest pagament de l’Administració no li compta al llogater com l’enervació de sempre: si torna a deixar de pagar, encara podria enervar per la via ordinària. El decret no detalla com ni quan et paga l’Administració un cop assumeix el deute; si es retarda, deu interessos.
En els altres desnonaments, per exemple perquè el contracte va acabar, i fins al 31 de desembre de 2030: si el llogater és vulnerable, no té un altre habitatge i l’Administració no li’n ofereix, el jutge suspèn el procés. La suspensió es revisa cada 12 mesos i dura com a màxim tres anys.
Si ets persona física, el jutge fixa una compensació que paga l’Administració i que arriba, com a màxim, a la renda que deixis de cobrar, els subministraments impagats i les costes, però no el que podries haver guanyat ni els danys morals (art. 2.2 del Reial decret llei 29/2026).
Aquesta suspensió té dos límits a favor teu. Si ets persona física amb dos habitatges o menys, la vulnerabilitat del llogater no preval sobre el teu dret. I si el vulnerable ets tu, el jutge pot no suspendre, tret que siguis gran tenidor. En tot cas, el llogater continua devent la renda (art. 2.2).
La suspensió sense termini de tres anys i sense compensació és només per a les entitats que compren habitatges o carteres de préstecs impagats molt per sota del seu valor de mercat (art. 2.1). Aquestes regles arriben també als desnonaments que ja eren en marxa el 8 d’octubre de 2026 amb un llogater vulnerable, si encara no s’havia fet el llançament (disposició transitòria segona).
Temporada i habitacions
Lloguer de temporada: ara es diu habitatge temporal
Des del 8 d’octubre de 2026, el lloguer per mesos és habitatge temporal: el del llogater que és fora de casa seva per un motiu justificat que es pot provar, com una feina, uns estudis o un tractament mèdic (art. 2.3 de la LAU). Ja no és un «ús diferent d’habitatge» i moltes regles de l’habitatge li arriben.
El contracte ha de dir el motiu, i si hi ha dubtes, qui ho ha de provar ets tu (art. 7.2). Si el contracte no ho diu, passa a ser d’habitatge habitual des del dia de la signatura, amb els seus cinc anys (set si qui lloga és una persona jurídica) i les seves pròrrogues. Guarda la prova: un contracte de treball, una matrícula, una carta de l’hospital, el padró del llogater en una altra ciutat.
Ha de durar més de 31 dies i, per regla general, no més de 12 mesos. Si el motiu continua, el podeu prorrogar si ho acordeu expressament (millor per escrit), sense passar de 12 mesos en total, tret que el motiu s’allargui.
Si passa de 12 mesos sense que el motiu ho justifiqui, o signeu més de dos contractes seguits amb el mateix llogater sobre el mateix habitatge, el primer d’ells es converteix en un contracte d’habitatge habitual, amb cinc anys comptats des de la seva signatura, o set si qui lloga és una persona jurídica (art. 9 bis).
Fiança d’un mes i garantia extra d’un mes com a màxim (art. 36). Si encadenes contractes de temporada en el mateix habitatge, encara que siguin llogaters diferents, la renda del següent no pot pujar més que l’IRAV (art. 17.8). Les avaries les respons en cinc dies hàbils; si no, el llogater repara i t’ho cobra o ho descompta de la renda del mes següent (art. 21 bis). Se’n pot anar passat un mes, avisant amb deu dies, sense indemnitzar-te (art. 11.2).
Els contractes de temporada signats abans del 8 d’octubre de 2026 continuen amb les seves regles fins a la data pactada i llavors s’acaben, sense pròrroga. Si els renoves, el contracte renovat ja és habitatge temporal (disposició transitòria vuitena de la LAU). En l’IRPF, el lloguer temporal continua sense reducció: la nova reducció és només per a l’habitatge habitual del llogater (art. 23.2 de la Llei de l’IRPF).
Lloguer per habitacions: la suma no pot passar de l’habitatge sencer
La LAU ja diu expressament que llogar una habitació és llogar habitatge. Si l’habitació és la casa del llogater, és habitatge habitual, amb els seus cinc anys, les seves pròrrogues i els seus límits de pujada; i si el contracte estava vigent el 8 d’octubre de 2026, també pot demanar la pròrroga extraordinària de fins a dos anys. Si és fora de casa seva per un motiu temporal, és habitatge temporal, amb el que s’ha dit a la secció anterior (art. 2 de la LAU).
La regla nova: la suma de les rendes de les habitacions llogades alhora no pot passar de la renda de l’habitatge sencer (art. 17.9).
En zona tensionada, a més, la renda de l’habitatge sencer, o la suma de les habitacions si no n’hi ha, té els mateixos límits que un contracte nou: no passar de l’última renda dels últims cinc anys, ja actualitzada (amb el mateix marge de fins a un 10 % de l’art. 17.6 si es dona algun dels seus supòsits), ni, si ets gran tenidor, de l’índex de referència; i, si són contractes temporals que se succeeixen, no pujar més que l’IRAV (arts. 17.6, 17.7 i 17.8, als quals remet l’art. 17.9).
I qui decideix quina és la renda de l’habitatge sencer? Ningú no la fixa per endavant i no s’apunta en cap registre. La llei no diu com es calcula. Hauràs de poder justificar-la tu: si un llogater creu que la suma es passa, pot reclamar, i ho decideix un jutge. Si l’habitatge va tenir un contracte sencer, el natural és fer servir la seva última renda, actualitzada. Si mai no es va llogar sencer, el raonable és la renda per la qual es llogaria sencer al mercat, per exemple amb l’índex de referència del Ministeri d’Habitatge.
El nostre consell: escriu en cada contracte d’habitació quina renda prens com la de l’habitatge sencer i d’on surt, guarda el justificant i comprova en cada alta que la suma de les habitacions llogades en aquell moment no la passa. És prudència, no una obligació de la llei.
En l’IRPF, una habitació que és l’habitatge permanent del llogater té la mateixa reducció que un pis sencer; la de temporada, no. I si lloges habitacions de la casa on vius, el decret no aclareix com s’aplica la regla de la suma.
Lloguer turístic
Lloguer turístic o vacacional: des de l’1 de desembre, amb IVA
El lloguer turístic continua fora de la LAU. El regulen les normes de turisme de la teva comunitat autònoma i cada estada no pot passar de 31 dies (art. 5.e de la LAU).
Si el teu habitatge és en un edifici amb comunitat de propietaris, necessites la seva aprovació expressa i prèvia, per tres cinquenes parts dels propietaris i de les quotes; sense ella, la comunitat et pot exigir que paris i portar-ho al jutge (arts. 7.2, 7.3 i 17.12 de la Llei de propietat horitzontal). A més necessites la llicència o el registre turístic de la teva comunitat autònoma i que ho permeti l’urbanisme del teu ajuntament.
El més gran és l’IVA. Des de l’1 de desembre de 2026, llogar un habitatge moblat 30 nits o menys al mateix hoste deixa d’estar exempt i paga IVA del 10 %. Tant és si tens llicència turística o no.
L’única excepció és que sigui l’habitatge on tens la residència habitual: allà continua exempt, tant si lloges una habitació com si lloges la casa sencera. Si dones serveis d’hotel (neteja durant l’estada, canvi de roba, àpats), ja portava IVA i continua portant-ne (arts. 20.U.23è i 91.U.2.2n de la Llei de l’IVA).
No està clar com es tracta una reserva cobrada al novembre per a nits de desembre: si fixes ara els preus d’aquestes dates, tingues en compte que poden haver de portar l’IVA a dins.
Cobrar IVA et porta les obligacions de qualsevol empresari a efectes de l’IVA: donar-te d’alta a Hisenda amb la declaració censal, emetre factura de cada estada, presentar el model 303 cada trimestre i portar els llibres d’IVA. Si només lloges, pot ser que no hagis de presentar el resum anual (model 390), però Hisenda encara no ho ha aclarit per al lloguer turístic: comprova-ho abans de gener.
La comissió d’Airbnb o Booking per un habitatge a la península o a les Balears porta IVA espanyol del 21 % a la factura, encara que la plataforma sigui d’un altre país de la Unió Europea. Des de l’1 de desembre, si lloges amb IVA, aquest IVA el pots restar al 303. Si la factura t’arriba sense IVA, demana a la plataforma que la corregeixi.
També pots restar l’IVA que pagues en les altres despeses de l’habitatge turístic, com la neteja, els mobles o les reparacions. Si en el mateix habitatge tens també lloguer sense IVA, només en pots restar una part.
Si l’habitatge és de diversos propietaris que el lloguen junts, pot ser que l’IVA l’hagi de declarar la comunitat de béns amb el seu propi NIF i no cadascú per la seva part; la llei ho admet (art. 84.Tres de la Llei de l’IVA), però depèn de com el llogueu.
A la Renda, l’IVA que cobres i després ingresses a Hisenda no és ingrés teu, i l’IVA que recuperes no és despesa. Sense serveis d’hotel ni empleats, el normal és que continuïs declarant el lloguer com a capital immobiliari, sense reducció. A Canàries no hi ha IVA sinó IGIC, i a Ceuta i Melilla, IPSI, amb les seves pròpies regles.
I l’IBI: si el teu municipi és en una zona tensionada, l’ajuntament pot aprovar un recàrrec de fins al 50 % per als habitatges turístics, del 100 % si en tens dos o més i del 150 % si en tens quatre o més (art. 72.4 ter de la Llei d’hisendes locals). Només si ho aprova en la seva ordenança, i en l’IBI de 2027 com a molt aviat.
I si un turista es queda sis mesos?
Llavors ja no és lloguer turístic, que mai no passa de 31 dies, i, si no li dones serveis d’hotel, tampoc porta IVA, perquè són més de 30 nits. És un lloguer d’habitatge: temporal si el llogater és fora de casa seva per un motiu que es pot provar, o d’habitatge habitual si no.
El risc és en el motiu. El decret no diu si unes vacances llargues són un motiu justificat, i l’allotjament ja no pot ser «ús diferent d’habitatge» (art. 3.2 de la LAU). Si el contracte no recull un motiu que puguis provar, per exemple que el llogater viu en un altre país i és aquí per una feina o uns estudis, es pot convertir en un contracte d’habitatge habitual de cinc anys. És la nostra lectura del text: encara no hi ha cap criteri oficial.
Per acabar
Segons la zona: tensionada o no, i la teva comunitat autònoma
A tot Espanya regeixen: el topall del 2 % fins a finals de 2027, el sostre de l’IRAV, la pròrroga extraordinària, les regles de l’habitatge temporal, la suma de les habitacions, l’IVA de les estades de 30 nits o menys i la nova reducció de l’IRPF. Hi ha tres excepcions: el País Basc i Navarra tenen el seu propi IRPF, i allà la reducció és una altra; a Canàries no hi ha IVA sinó IGIC, i a Ceuta i Melilla, IPSI, amb les seves pròpies regles.
Només en zona tensionada: la renda d’un contracte nou no pot passar de l’última dels últims cinc anys, ja actualitzada, ni del límit de l’índex de referència si ets gran tenidor, o si l’habitatge no es va llogar en aquests cinc anys i la declaració de la zona ho preveu (arts. 17.6 i 17.7 de la LAU). Sobre aquesta última renda pots afegir fins a un 10 % si en els dos anys anteriors vas acabar una rehabilitació, una millora que estalvia un 30 % d’energia o una d’accessibilitat, o si signes per deu anys o més (o li dones dret a prorrogar-lo fins a deu). I no li pots carregar despeses que el contracte anterior no li carregava.
A més, el llogater pot demanar fins a tres anys de pròrroga (art. 10.3), les habitacions tenen el límit extra, l’anunci ha de portar l’índex de referència (art. 20 del Reial decret llei 29/2026) i pot haver-hi recàrrec de l’IBI per als habitatges turístics. Avui hi ha zones tensionades a Catalunya, el País Basc, Navarra, la Corunya, Santiago de Compostel·la i parts d’Astúries; a Madrid, cap.
La teva comunitat autònoma pot tenir normes pròpies sobre temporada i habitacions, i el decret les respecta (disposició addicional dotzena de la LAU). Catalunya ja en té: exigeix el motiu de la temporada amb la seva prova dipositada juntament amb la fiança i, en zona tensionada, que la suma de les habitacions no passi de la renda màxima de l’habitatge sencer (arts. 66 bis i 66 ter de la Llei catalana 18/2007, afegits per la Llei 11/2025, recorreguda davant el Tribunal Constitucional).
I si l’habitatge és buit: els ajuntaments poden aprovar un recàrrec de l’IBI per als habitatges desocupats més de dos anys sense causa justificada. En zona tensionada, de fins al 50 % per a qualsevol propietari i més si en tens quatre o més; fora d’ella, només si en tens quatre o més.
Entre les causes que ho justifiquen hi ha tenir-lo com a segona residència (fins a quatre anys seguits) o oferir-lo a preu de mercat en venda (fins a un any) o en lloguer (només sis mesos) (art. 72.4 bis de la Llei d’hisendes locals). Només si el teu ajuntament ho aprova en la seva ordenança.
El que no canvia: el Reial decret llei 28/2026 va caure
Aquell decret proposava avisar el llogater amb sis mesos per no prorrogar, prorrogar els contractes per blocs de cinc anys i indemnitzar el llogater en no renovar. Havia d’entrar en vigor el 15 de novembre de 2026 i el Congrés el va derogar el dia 12: res d’això no s’aplica. El preavís per no renovar continua sent de quatre mesos, no cal indemnitzar el llogater i continua la pròrroga de fins a tres anys de l’art. 10.1 de la LAU.
Què fa controldealquiler.com
L’agenda de controldealquiler.com et proposa quan actualitzar la renda de cada contracte i quant, amb l’IRAV; la decisió i la comunicació al llogater són teves. Encara no apliquem el topall del 2 % a aquesta proposta, ni la nova escala de la reducció: revisa aquests casos tu. Al lloguer turístic de la península i les Balears, des de l’1 de desembre, a la teva Renda deixem fora dels teus ingressos l’IVA de les teves estades; si l’informe no el porta desglossat, et proposem la base, que només compta si l’acceptes. I a les teves despeses deixem fora l’IVA que recuperes al 303. A cada habitatge turístic veus l’IVA cobrat i el pagat, amb el seu origen, i et deixem fet el 303 de cada trimestre, amb el seu fitxer per a la seu.
Els càlculs de controldealquiler.com els fa codi escrit per persones seguint la llei; la nostra IA només escaneja els teus documents. Et deixem el 303 calculat i el seu fitxer: el revises i el presentes tu. Si el teu cas és dels que no preparem, t’ho diem a la pantalla.
Fonts: Reial decret llei 29/2026, de 6 d’octubre (BOE-A-2026-20823): arts. 2 (suspensió de desnonaments), 3 (Llei d’arrendaments urbans: arts. 2, 3.2, 5.e, 7, 9 bis, 10, 11, 17.6 a 17.9, 18.1, 20, 21.5, 21 bis, 25, 36.5, 36.7, disposició addicional dotzena i disposició transitòria vuitena), 4.Dos (disposició transitòria quarta de la Llei 12/2023), 5.Dos (art. 22.6 de la Llei d’enjudiciament civil), 6.Segon (art. 23.2 i disposició transitòria trenta-vuitena de la Llei de l’IRPF), 7 (arts. 20.U.23è i 91 de la Llei de l’IVA), 8 (arts. 72.4 bis i 72.4 ter de la Llei d’hisendes locals), 20 (publicitat), disposició transitòria segona i disposicions finals cinquena i sisena; Reial decret llei 28/2026 (BOE-A-2026-20822), derogat; nota de l’Agència Tributària sobre les novetats tributàries del Reial decret llei 29/2026; Llei de Catalunya 11/2025 (BOE-A-2026-5547). Llei de propietat horitzontal (arts. 7 i 17.12); art. 3.k de la Llei 12/2023; art. 1566 del Codi Civil. Les regles de facturació i declaracions de l’IVA són les generals de la Llei 37/1992 (inclosos els seus arts. 70.U.1r, 84.U.2n i 84.Tres) i el seu Reglament. Aquesta guia és informativa i no substitueix l’assessorament d’un professional.
Fes-ho amb controldealquiler.com
controldealquiler.com parteix del teu contracte, munta sola l'agenda de terminis, arxiva cada factura que li reenvies i deixa les caselles del model 100 calculades i traçades fins al document del qual van sortir.
Altres guies
- Com declarar el lloguer a la Renda 2026: els detalls que se solen passar per alt
- IVA al lloguer turístic 2026: què has de fer i com preparar el model 303
- Guia per a nous arrendadors: què he de tenir en compte?
- Com estalviar diners amb el teu lloguer el 2026
- Deduccions per llogar a llarg termini: la reducció de l'IRPF que el temporal i el turístic no tenen
- Renta Web et pregunta el «tipus d’arrendament» abans que res: què marcar
- Com es declaren correctament les despeses de reparació i conservació?
- Què és l'amortització de l'habitatge llogat i com es calcula el 3 %?
- Llogo per habitacions: com amortitzo l'habitatge?
- Llogo per habitacions: com reparteixo l'IBI i la comunitat?
- Es pot deduir l'assegurança de vida de la hipoteca en un pis llogat?
- Puc deduir l'advocat i el procurador del desnonament o d'una reclamació de rendes?
- Com es dedueix el lloguer que el llogater no m'ha pagat?
- Com declara un matrimoni el lloguer d'un pis? Béns de guanys, privatius i separació de béns
- El meu pis llogat és a Ceuta o Melilla: hi ha alguna deducció per això?
- Tinc un pis llogat fora d'Espanya: com el declaro?
- Llogo a un familiar: com ho declaro?
- Es pot declarar el lloguer només amb l'extracte bancari?
- M'ha arribat un requeriment d'Hisenda pel lloguer: què et demanen i com respondre?
- Pis o habitació sense llogar: la renda imputada
- I si venc l’habitatge llogat? El que compta Hisenda
- Qui pot llegir les dades del teu lloguer quan les puges a una app?
- Llogo el pis amb garatge o traster: com ho declaro?
